Menú Principal:
Orígens
-Llamps,.. què son?:-
El llamp és una poderosa descàrrega electrostàtica natural, produïda durant una tempesta elèctrica.
La descàrrega elèctrica precipitada del llamp és acompanyada per l'emissió de llum (el llampec), causada pel pas de corrent elèctric que ionitza les molècules d'aire, i pel so del tro, desenvolupat per l'ona de xoc.
L'electricitat (corrent elèctric) que passa a través de l'atmosfera escalfa i expandeix ràpidament l'aire, produint el soroll característic del llamp; és a dir, el tro. Generalment, els llamps són produïts per particulas negatives per la terra i positives a partir de núvols de desenvolupament vertical cridades cumulonimbos.
Quan un cumulonimbo arriba a la tropopausa, les càrregues positives del núvol atreuen a les càrregues negatives, causant un llampec o llamp. Això produïx un efecte d'anada i volta; es refereix que al pujar les partícules instantàniament regressen causant la visió que els llamps baixen.
La disciplina que, dintre de la meteorologia, estudia tot el relacionat amb els llamps es denomina ceraunología.
-Formació d'un llamp:-
El primer procés en la generació del llamp és la separació de càrregues positives i negatives dintre d'un corrent aeri ascendent, fort en aquests núvols, acumulant així una càrrega d'electricitat estàtica molt poderosa.
Els cristalls positivament carregats tendeixen a ascendir, el que fa que la capa superior del núvol acumuli una càrrega electrostàtica positiva. Els cristalls negativament carregats i les calamarses cauen a les capes del centre i del fons del núvol, que acumula una càrrega electrostàtica negativa.
El llamp també pot produir-se dintre dels núvols de cendres d'erupcions volcàniques, o pot ser causat per violents incendis forestals que generin pols capaç de crear càrrega estàtica.
Com s'inicia la descàrrega elèctrica segueix sent un tema de debat. Els científics han estudiat les causes fonamentals, que van des de les pertorbacions atmosfèriques (vent, humitat i pressió) fins als efectes del vent solar i a l'acumulació de partícules solars carregades.
Es creu que el gel és l'element clau en el desenvolupament, propiciant una separació de les càrregues positives i negatives dintre del núvol.
-Prevenció:-
Existeixen situacions en les quals el perill de rebre l'impacte d'un llamp es genera en pocs minuts.
Els llocs més segurs durant una tempesta elèctrica són els vehicles, ja que conduïxen l'electricitat al sòl per la seva banda exterior, no danyant als seus ocupants.
Dintre d'un edifici han de prendre's les següents precaucions:
- Tancar/allunyar-se de portes i finestres.
- Allunyar-se d'instal·lacions elèctriques.
- Desconnectar electrodomèstics (en la mesura del possible).
- No usar telèfons fixos, només sense fil o mòbils.
- Tancar les portes al sortir.
- Allunyar-se d'objectes metàl·lics.
- Evitar tocar-se el cabell.
Dintre d'un vehicle han de prendre's les següents precaucions:
- Tancar totes les portes i finestres.
- No tocar parts metàl·liques del vehicle.
- Per cap motiu abandonar el vehicle.
En cas que l'individu sigui sorprès per la tempesta elèctrica mentre es troba a l'aire lliure, es recomana el següent:
- En cas d'haver un edifici o vehicle molt prop, intentar arribar a ell.
- Allunyar-se d'objectes alts (arbres, pals o qualsevol objecte que sobresurti).
- Buscar una zona que es trobi un poc més baixa que el terreny circumdant.
- No ficar-se al llit, ja que la terra humida conduïx molt bé l'electricitat.
- Intentar ajupir-se el més possible, però tocant el sòl només amb les plantes dels peus.
- No protegir-se en coves o accidents geogràfics similars, ja que s'acumula l'aire ionitzat que augmenta la probabilitat de descàrrega.
Està erròniament estès que, donada la velocitat del so en l'aire -340 m/s-, per a determinar la distància a la qual cauen els llamps, només és necessari contar els segons entre llampec i tro. No obstant això això, en termes generals, està lluny de la realitat. El tro es desplaça per mitjà d'ones de xoc i no mitjançant ones acústiques ordinàries, sent les primeres de propagació molt més ràpida que les acústiques, i de valor no constant. La velocitat de propagació de les ones de xoc ronda els 12-14 Km/s, unes quaranta vegades major que la del so. El llamp genera ones explosives que es propaguen a través de l'aire, i s'identifiquen com un esclafit inicial. Quan l'efecte sonor és fort i brusc, el llamp s'ha produït molt prop de l'espectador, i les ones percebudes són de tipus explosiu, que encara no s'han destruït. Quan la descàrrega elèctrica està molt anticipada respecte de la percepció del so, s'escolten descàrregues sordes que oscil·len en intensitat, i que arriben a l'espectador amb retard respecte del llamp. Això indica una distància major respecte del punt de descàrrega. No obstant això, no és possible determinar la distància sota aquestes circumstàncies, ja que l'ona explosiva que transporta el so viatja amb velocitat variable: a velocitat supersònica inicialment, i quan l'ona explosiva es destruïx a la velocitat del so.